PREGÀRIA

Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.

Damunt dels Cirera i Montilla
hi ha l'Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens expremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.

L'any 2008 en fa trenta
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!

Hay tres cosas que no se pueden deshacer:

Las lanzas echadas
Las palabras pronunciadas
Las oportunidades perdidas

Te quiero normal

Esta es una canción que dediqué a una novia que tuve durante 7 años y a la que quise pero no demasiado. La quise normal. Dice: ¿Cómo la quisiste? Normal. Y la canción se llama:

Te quiero normal

Te quiero normal, una cosa moderada.
Si un día no podemos quedar pues no pasa nada.
Quedarme en tu piso y eso, lo sé, nunca se ha dado el caso.
Tu casa es que me pilla muy lejos, no me viene de paso.

Cuando hacemos el amor no veo fuegos artificiales.
Un día oí petardos y es que eran carnavales.
Un día me pareció que me daba un vuelco el corazón,
pero no era por ti, era un corte de digestión.

Normal, te quiero normal. Tampoco estoy yo muy a gusto.
Te quiero normal. Ni mucho, ni poco, lo justo.
Normal, te quiero normal. Tampoco es que digas: ¡Que flipe!
Prefiero ir al cine contigo que estar en cama con gripe.

Aunque eso sí, si peligrara tu vida, no te quepa ninguna duda,
yo sería de los primeros en gritar pidiendo ayuda.

26!

Sembla que no, però els anys pesen, 26 primaveres i començo a notar el desgast físic. Ja no puc sortir a fer esport sense abans escalfar i després fer estiraments. Pensava que podria seguir com fins ara, però no, m’he de cuidar més sinó m’acabo trencant...

Per sort, l’empresa va bé i d’aquí 17 dies estrenem una nova web social sobre videojocs, GamesAffinity. Esperem que sigui tot un èxit!

Unom!

Voldria ser un Lemür

Ja fa quasi dos anys que vaig deixar d’escriure en el bloc “En mis ojos” del Windows Live...
Ja fa quasi un any que vaig fer entrada al bloc “Unom” del Blogger...
Ja fa quasi quatre mesos que vaig penjar l´’ultima foto al “Ni tu ni jo” del Fotolog...
Tot aquest temps no he deixat el YouTube, però no he pujat més vídeos al “My Vlog” de bumoda...

I ara que tot ha canviat, i ara que semblo tenir temps i històries a explicar, i ara que sembla tot en ebullició... Tornem-hi!!!