diumenge, 26 de juny del 2016

Oques Grasses

Poc he trobat últimament que m'assalti i em sorprengui. En música hi ha molta deixalla i poca joia. I si tens fortuna i et topes, ja sigui buscant o per casualitat, amb una bona cançó, val la pena explicar-ho i cridar ben alt.
Aquest mes farà 2 estius que estava jo recopilant música per portar a les colònies del "Xivarri". Buscava nous grups i autors per així tenir cançons més actuals que el típic ja consolidat que tothom escolta al seu telèfon mòbil. Volia "veure" si hi havia "temes" frescos.
Gràcies a Internet, l'eina més ràpida i actual de cerca, vaig saber trobar bastants artistes emergents i desconeguts entre els que, Oques Grasses, van destacar de forma totalment aleatòria. Si, és així, ja que els seus temes van sonar al igual que molts altres mentre els nens netejaven els plats a la cuina o passaven l'escombra a l'hora "dels serveis".
"Cul" es va tornar un himne pels que fèiem de cuiners i la vàrem estar rallant fins l'últim dia. Passat la convivència vaig investigar més i resultà que els artistes just havien tret un segon disc. D'aquest m'hi vaig fer fan des de la primera nota amb cançons com "Coet" o"Sexy".
Des de llavors he assistit a uns quants concerts que, per sort, m'han confirmat el bon fer d'aquest "nou" conjunt català. I ara que tenim l'estiu a tocar els tornem a tenir amb el tercer i més complet dels seus treballs. Si us pica la curiositat, en aquest vídeo els podeu escoltar en disc editat i en directe:


dijous, 16 de juny del 2016

Realitat virtual

En el futur imminent sembla que la realitat virtual jugarà un paper central. Les grans multinacionals hi estan invertint molts diners i ja han començat a promocionar varies aplicacions d'aquesta 'nova' tecnologia.
Si analitzem els moviments que s'estan produint podrem entendre un poc més la societat en la que vivim. Unes adultes generacions preocupades pel 'tenir' donen pas a unes noves joves interessades en el 'sentir'.
Aquest canvi de mentalitat suposa també un canvi de valors e interessos. Els joves els preocupa perdre's vivències, moments i experiències. No volen comprar una casa o un cotxe pel simple fet de tenir patrimoni si, de la mateixa manera, es pot llogar i obtenir d'ells el servei que n'esperen.
Les companyies amb talent jove estan al servei d'ells mateixos. Construeixen i inventen pensant en uns clients que tenen les seves mateixes inquietuds i que generalment desitgen el mateix que ells. Els poden entendre més fàcilment perquè no els és tant difícil posar-se a la seva pell.
La realitat virtual arriba en un moment on la societat és capaç d'entendre-la, acceptar-la i donar-li us. Una tecnologia molt coneguda i que comença a ser accessible per la gran majoria de gent, no com fa 10 o 20 anys.
Són tants els camps que engloba la RV que ja ningú pot ignorar-la. Viure experiències i situacions inimaginables, millora de comunicacions i relacions humanes, precisar informació visual i facilitar processos en l'àmbit laboral. Les possibilitats són moltes i estan a l'abast de tothom.
Potser d'aquí uns centenars d'anys es recordarà aquest moment com l'inici d'una nova etapa en la història de la humanitat. Jo seguiré les novetats sobre el futur de la RV molt atentament.