El problema de les ulleres

Necessito portar ulleres graduades des dels 16 anys, és el que em diu l'oculista des de que em va fer les proves de visió. Altres vegades, de més nen, me'n havien fet, però mai van trobar-hi ni ells ni jo res d'estrany. Molt curiós tot plegat, mai hagués pensat que hi estava veient borrós.

Per sort, o almenys així ho considero jo, només necessito ulleres per veure-hi bé de lluny. Potser per això, com que sóc poc de fixar-me en detalls, pensava que el món era així una mica 'incert' vist en perspectiva.

No m'agraden les ulleres, ho he de reconèixer, ni per mi ni pels altres. Les ulleres canvien totalment la fisonomia de la cara i, per ser honests, són un autèntic destorb. A veure, si les has de portar sempre suposo que t'hi acabes acostumant, com a tot. Ah, que no ho he dit, és que jo no les porto sempre les ulleres. Sé que hi veig malament però tinc molt poques diòptries i puc 'passejar' sense obligatòria necessitat.

A més, m'han dit repetides vegades que els ulls s'acostumen i llavors t'augmenta la graduació. Però aquest no és el motiu principal pel que no vull portar ulleres, és sobretot per un tema estètic (i això que m'ajudarien a dissimular el meu enorme nas...).

A tot això ara tinc un dilema, el típic suposo: Operar-me Vs No operar-me la vista. I és que quan tens 20 et diuen que fins els 30 pot augmentar-te la graduació i quan en tens 30 et diuen que a la llarga tothom acaba portant-ne encara que sigui per vista cansada. Vaja, que no t'animen molt a fer-ho.

Llavors, en cas de treure'm miopia potser en menys de 20 anys n'he de dur de nou, i potser inclús és pitjor... a part que, com a tota intervenció, existeix un mínim de risc a valorar. M'he de conformar? O he de vèncer la por a quedar-me a les fosques?

Wall·E Disney s'equivoca

Disney va estrenar a l'any 2008 la pel·lícula Wall·E que ens situava en un moment indeterminat del futur on els humans havien conquerit l'espai i buscaven un nou planeta on viure.

En aquesta cinta Disney imaginava que els humans hauríem evolucionat i degut als avanços tecnològics seriem tots obesos, amb mans i dits gegants i sense quasi peus. I això perquè teòricament tot ho podrem fer des del sofà del menjador sense moure'ns ni aixecar-nos.

Doncs bé, aquesta teoria és fàcilment desmuntable, per sort. Només cal que ens fixem en l'índex d'activitats exteriors que estem practicant actualment i comparar-ho amb altres èpoques de la història. És molt superior i va en augment.

Les màquines efectivament ens acabaran substituint, sobretot en les feines més pesants, feixugues i mecàniques, les que ningú vol fer. Això és evident però no té perquè ser dolent. Imagineu un món on la tecnologia treballa per nosaltres i així podem... podem gaudir de la vida.

I és aquí on volia arribar. En cas que finalment no haguem de treballar segurament el que farem serà precisament activitat. Algunes seran davant el sofà però segur que moltes, com ja està passant aquests darrers anys, seran a l'aire lliure.

I és que actualment hi ha un munt d'oci, cada dia s'inventen nous esports, jocs i passatemps. Hem entrat a l'època de l'oci on tothom vol divertir-se, viatjar, viure experiències, i en part és per això que la societat segueix funcionant. Els "serveis" substitueixen la industria.

Mateix motiu pel qual no es complirà en major mesura la predicció de Disney. De gent grassa n'hi ha hagut des de sempre igual que de gent atlètica, l'estil de vida és un tema personal de cadascú i, tot i que hi ha professions que indueixen al sedentarisme també n'hi ha del contrari. I si en un futur no n'hi ha, segur que algú se'n inventa, perquè, no oblidem una evidència i és que als humans ens 'mou' sempre la superació i l'afany de 'tenir' més.

P.D.: Tot i això, Wall·E no deixa de ser una de les millors pelis d'animació. No és ni serà la primera ni la ultima pel·lícula que fa prediccions errònies.

P.D.2: I, en qualsevol cas, mai sobren aquests transfons que Disney aplica als seus films infantils.