divendres, 28 de setembre del 2007

Citat a l'AN per negar-se a donar fotos

Em veig obligat a reproduir aquest missatge davant les injustícies que patim avui dia:


L'Audiència Nacional cita un fotògraf que es nega a lliurar les seves imatges de les cremes de fotos reials.

Aquest migdia, al mateix temps que coneixíem la citació de l'Enric Stern, com a segon implicat en les cremes de fotografies reials, hem tingut coneixement de la citació a l'Audiència Nacional d'un conegut foto-periodista gironí.

El periodista, veí de Girona, va estar present en les diferents mobilitzacions anti-borbòniques realitzades en aquesta ciutat, tan el dia 13, el dia 16 i el passat dissabte 22. Dimarts, els Mossos d'Esquadra li van fer arribar una nota perquè lliurés el seu material fotogràfic sense precisar però exactament quin volien. El periodista exigí llavors l'ordre judicial que l'obligués a fer aquest lliurament i els Mossos d'Esquadra, passades 24 hores van informar-lo que ja la tenien i que es personés a comissaria. Arribat a dependències policials, el periodista va comprovar que tal ordre judicial no existia, que havia estat enganyat i que estava sent objecte de pressions i coaccions per part dels agents. Per tant, va expressar la seva queixa als agents i va marxar.

Els Mossos d'Esquadra però van trucar-lo passades unes hores. Li van fixar un ultimàtum: el matí d'avui, 26 de setembre, com a darrera oportunitat per lliurar les fotografies.

El fotògraf va posar en coneixement del Col·legi de Periodistes de Catalunya aquests fets i, considerant-se coaccionat pels Mossos d'Esquadra va confirmar que continuaria negant-se a lliurar el seu material fotogràfic.

Aquest migdia, l'Audiència Nacional l'ha citat a comparèixer davant del jutge Grande Marlaska, en qualitat de testimoni però aconsellant-lo d'anar-hi acompanyat d'advocat per la possibilitat d'obrir diligències contra ell.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha difós una nota denunciant aquests fets i solidaritzant-se amb el fotògraf gironí. El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha tret també una nota de solidaritat i de condemna d'aquest nou capítol repressiu.

Alerta Solidària, mitjançant el present comunicat volem:

- Expressar la nostra més ferma solidaritat amb el company amenaçat per l'Audiència Nacional.

- Denunciar l'acció coaccionadora dels Mossos d'Esquadra que només es pot entendre pel nerviosisme estès a la direcció política del cos que veu com la solidaritat i la resposta a les seves accions repressives no paren de créixer arreu.

- Denunciem l'actitud d'Inquisició de l'Audiència Nacional, que referma el seu paper de Tribunal de "Orden Público" i que continua cegament la seva creuada en contra de la població catalana.

- Finalment, ens felicitem de la dignitat i la coherència mostrada pel fotògraf català. La seva actitud, juntament a la d'en Met de Banyoles, a la de l'Enric Stern de Girona i la de moltes i moltes altres persones d'aquest país són la clau per aturar la repressió i per evitar que ens coaccionin les nostres llibertats més elementals.

Alerta Solidària, 26 de setembre, Girona, Països Catalans.

dimecres, 26 de setembre del 2007

La mort del segell

Només els concursos, la propaganda, els esdeveniments i la informació referent ala vida laboral i econòmica d'una persona mou aquesta comunicació tant i tant descuidada. Ja no hi ha correu real, ara tota comunicació social la transmet internet i el correu electrònic. S'ha acabat, ha mort.

Era una mort enunciada, més ràpid, més barat, més ecològic i més interessant és el "e-mail" o fins i tot, les trucades telefòniques. Ara ja molt pocs s'escriuen mitjançant el correu tradicional. Era lògic i qüestió de temps el que passés això.

Avui he enviat un correu a un companyia per participar a un sorteig i he estat bona part del matí recorrent el poble intentant trobar un segell. Al final ho he aconseguit, total, només són 30 cèntims d'euro. Però he anat fins a 4 quioscos i 2 papereries. Ja ningú sap què és un segell, ara ja poca gent l'utilitza, el compra o el té. Potser només pels col·leccionistes.

Jo tinc una col·lecció de segells que data des del 1889 fins el 2005. Aquests dos últims anys no he pogut continuar la col·lecció. Potser algun dia la continuo i la completo amb els segells que em falten... Serà una de tantes coses que queden en el record, una de tantes coses que desapareix i que els nostres fills no coneixeran.

Unom!

dilluns, 17 de setembre del 2007

Los entresijos del amor

Crítica de: Cásate conmigo

Apenas hace una hora he salido del cine. Hoy me apetecía reír y si, he reído mucho. Es una gran película de "gags" y risa fácil, sin pretensiones ni argumento complicado. Se deja ver muy bien y tiene escenas muy inesperadas. Realmente fantástica para pasar un buen rato y reírse mucho.

Jason Biggs mejora en cada película que hace, y sí, es verdad que siempre tiene el mismo papel, pero es que le va como anillo al dedo y es una fórmula que triunfa y encanta a todo el mundo desde que se dio a conocer en "American Pie". De todas sus películas, sin duda, me quedo con esta. ¡A disfrutar!

diumenge, 9 de setembre del 2007

El temps que passem junts és com un regal en una vida solitària i absurda.

Els moments que tenim entre els dos fan que cada dia cobri un punt de misteri i encant.

Els records que em guardo i que són dels dos em fan sentir viu i feliç.

El futur cobra sentit quan me’l imagino amb tu, construint noves vivències.

Unom!