dilluns, 23 de maig del 2016

El problema de les ulleres


Necessito portar ulleres graduades des dels 16 anys, és el que em diu l'oculista des de que em va fer les proves de visió. Altres vegades, de més nen, me'n havien fet, però mai van trobar-hi ni ells ni jo res d'estrany. Molt curiós tot plegat, mai hagués pensat que hi estava veient borrós.
Per sort, o almenys així ho considero jo, només necessito ulleres per veure-hi bé de lluny. Potser per això, com que sóc poc de fixar-me en detalls, pensava que el món era així una mica 'incert' vist en perspectiva.
No m'agraden les ulleres, ho he de reconèixer, ni per mi ni pels altres. Les ulleres canvien totalment la fisonomia de la cara i, per ser honests, són un autèntic destorb. A veure, si les has de portar sempre suposo que t'hi acabes acostumant, com a tot. Ah, que no ho he dit, és que jo no les porto sempre les ulleres. Sé que hi veig malament però tinc molt poques diòptries i puc 'passejar' sense obligatòria necessitat.
A més, m'han dit repetides vegades que els ulls s'acostumen i llavors t'augmenta la graduació. Però aquest no és el motiu principal pel que no vull portar ulleres, és sobretot per un tema estètic (i això que m'ajudarien a dissimular el meu enorme nas...).
A tot això ara tinc un dilema, el típic suposo: Operar-me Vs No operar-me la vista. I és que quan tens 20 et diuen que fins els 30 pot augmentar-te la graduació i quan en tens 30 et diuen que a la llarga tothom acaba portant-ne encara que sigui per vista cansada. Vaja, que no t'animen molt a fer-ho.
Llavors, en cas de treure'm miopia potser en menys de 20 anys n'he de dur de nou, i potser inclús és pitjor... a part que, com a tota intervenció, existeix un mínim de risc a valorar. M'he de conformar? O he de vèncer la por a quedar-me a les fosques?