dilluns, 3 de desembre del 2007

Carta d'una mare al seu fill estudiant d'informàtica

Estimat Fill:

Com que des que vas començar els teus estudis d'informàtica, el teu nivell de comunicació amb la resta de la família ha anat baixant. Com que la teva capacitat de mantenir un mínim d'ordre a la teva taula de treball i tota l'habitació també. Doncs he decidit intervenir i fer-t'ho palès de la mateixa manera que tu ho fas cada dia per dirigir-te a nosaltres, la teva família.

Tot veient que el teu sistema operatiu no et permet de mantenir optimitzat el teu entorn de treball, ni les teves unitats de magatzematge, he cregut convenient fragmentar el teu espai lliure i posar ordre en el teu sistema d'arxius.

Així doncs, he alliberat molt d'espai en les teves unitats d'alta capacitat (prestatges) i en les unitats extraïbles (calaixos). He habilitat, al costat del teu accés telefònic, un espai reservat a documents, i he deixat espai suficient perquè tinguis accés directe a les teves eines d'escriptura i dibuix. També he buidat la paperera i he restaurat la configuració visual de les parets, tot eliminant els teus wallpapers tan passats de moda.

En escanejar la resta de l'entorn, he trobat unes particions amagades en l'espai entre el matalàs i el somier. Et recomano que guardis el software "d'anatomia visual" en carpetes poc accessibles al teus germans, que encara són menors d'edat, si no vols patir la censura de la B.S.A. o bé, si no n'hi ha la dels teus pares.

La roba bruta l'he processat amb un programa llarg i he comprimit les teves unitats extraïbles. Et recomano que actualitzis sovint la teva roba interior, altrament caldrà passar-hi un "Antivirus" de tant en tant Com que sé que trobaràs algunes dificultats per adaptar-te a aquest nou ordre, he ordenat la taula de continguts de les teves unitats perquè et resulti més senzill de trobar allò que busques. És clar que pots trobar algun bug; és la primera vegada que faig d'administradora de sistemes.

Si en detectes algun, fes-m'ho saber i crearé un patch.

Finalment he minimitzat el desordre general del teu armari, he maximitzat la teva àrea d'estudi i he posat en funcionament un bucle condicionat que limitarà els teus recursos en el cas que no mantinguis optimitzat el teu entorn.

Espero que tots aquests canvis millorin el teu rendiment i ja no calgui fer overclocking a les teves hores d'estudi, ni limitar-te l'ampla de banda de les teves comunicacions.

Signat: La teva Mare.

PD. La teva família troba a faltar una conversa normal.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Massa Federer per un tenista

No hi ha igual. Estem davant del millor tenista de la història. Quan ell vol, ho aconsegueix. Com tot esportista té moments bons i moments dolents però la diferència entre tots els altres i ell és que tot i no estar en el seu millor moment de forma o de mentalitat segueix sent superior a la resta.

Tots els esportistes es podrien englobar en diversos nivells segons els seus rendiments en els partits. Hi hauria un grup de principiants, un altre de bons esportistes i un altre d'esportistes d'èlit, fins i tot es podria fer un grup on hi hauria els 10 millors del món. Bé, doncs vist així, en el món del tenis s'hauria de fer un nou grup sols pel Roger Federer ja que vist els resultats i el seu joc es pot deduir que està a no un sinó dos esglaons per sobre els millors tenistes.

Si que és veritat que no és invencible i que de tant en tant perd algún partit, però en línies generals és el tenista més complet i quan ell s'ho proposa és superior a qualsevol.

Tot i així, potser la única cosa que se li podria dir en contra és el seu estat físic que com altres esportistes quan estan a dalt de tot (vegis el cas Ronaldinho) té un físic descuidat. En aquest cas no importa tant ja que per sobre el físic la técnica té un paper molt més important. Aixó si, si es posés les piles i entrenés el físic una mica més es convertiria en imbencible.

Ara només cal esperar i veure fins on arribarà, si trencarà tots els rècords del tenis i si estarà molts anys sent el número 1 de l'ATP. De moment en porta ja 4 amb aquest.

dissabte, 3 de novembre del 2007

¿Que está pasando con el cine?

Yo siempre he sido muy cinéfilo. Nadie me quita el viernes noche, con mis palomitas y mi cena antes o después de ver un largometraje. He dicho nadie me quita, pero parece ser que alguien me lo quiere robar. Se trata de las últimas leyes para la exhibición y proyección en salas de cine. No se muy bien que se dice en esas leyes, tampoco es que se difunda mucha información en la red o periódicos, pero bueno, lo que sí está claro es que nos afecta, y mucho, a los consumidores.

Estoy hablando entre otras cosas de el precio, que cada año sube unos céntimos hasta llegar en algunos sitios a 7€/entrada ahora mismo. Estoy hablando también de ver que superproducciones o películas muy interesantes solo permanecen dos semanas en cartelera o incluso no se llegan a estrenar. Y eso pasa, en teoría, para dar mas cabida al cine español. Pero, yo me pregunto, ¿hacia donde vamos?

En mi opinión, si los tiempos siguen como hasta ahora dentro de un par de años ya nadie va a ir al cine y la mayoría de salas tendrán que cerrar. Creo que en vez de arreglar el cine, están ahuyentando al espectador. Se ponen una barbaridad de películas españolas que no gustan a la gran mayoría y se dejan sin poner o discriminan en el tema de horario a otras mucho más interesantes, aunque no sean del país.

Lo que sí es cierto es que en estas últimas semanas no he podido ver ni Nocturna (extrañamente estrenada sólo en horario de tardes y en pocas salas), Sturdust (que, pese a tener al lado a la crítica y al publico solo ha estado 1 semana en horario nocturno), Un plan brillante y First Snow.

Y después se quejan y hablan de piratería cuando hay usuarios en la red que se bajan estas películas. Y yo les digo a esta gente del sector ¿cómo piensa que la gente puede ver estas películas? ¡Si es que ni las pueden ir a ver al cine! Es más, ¡ni pagando la desagradable cuantía de 7 euros!

Unom!

divendres, 2 de novembre del 2007

Vida y memoria de Jesse James

Crítica de: El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford

Me resulta inquietante salir del cine y haber asistido a un Western de casi 3 horas sin haberme dormido. A mi este tipo de películas no me gustan para nada, de hecho, hoy iba al cine a ver Stardust, pero visto que los Oscar han decidido cambiar la cartelera cada semana, me he dicho, ve a ver el Brad Pitt que no lo hace tan mal.


Resultado final, impredecible. Aunque podía medio saber la trama puesto que el título no deja lugar a duda, el contenido de la misma me ha sorprendido gratamente. Muy satisfecho y feliz de haber acertado a pagar por verla.


Es una película lenta, sin poca acción, con mucho paisaje, miradas y situaciones controvertidas, siendo así podría resultar somnífera, pero no, en todo momento se respira una gran tensión, una gran atmósfera que cubre cada paso que hace hasta el desenlace final.


Decir que los actores me han encantado, sobretodo Brad Pitt que realmente hace un papel muy completo a la vez que difícil. Le iba a poner un 7 por la historia y lo que se dice en ella, le pongo un 8 por ser tan interesante y, a mi forma de ver, estar tan bien grabada y montada.